Enguany, si no hi ha res de nou, acabaré segon de batxillerat i posaré punt i final a una etapa de sis anys a l’insitut Can Peu Blanc de sa Pobla. Sens dubte, seran vitals per a mi els coneixements que hauré obtingut en les diferents matèries: la sintaxi, que em va introduir na Virginia de castellà, les equacions que em va ensenyar per primera vegada n’Ángel de matemàtiques, la cultura llatina que m’han transmès els dos Tonis, el de cultura clàssica i el de llatí…

No obstant, no crec que res daixò sigui el més important de tot el que he adquirit aquests anys d’ESO i batxillerat, sinó que probablement ho serà molt més haver vist l’institut buit de professors un dia de vaga, l’esclafit de camisetes verdes els dimecres o els comentaris sobre les notícies del dia que ens feia el professor d’història de 4t abans de començar la classe (des d’una perspectiva bastant conservadora, per cert). I és que està molt bé que el jovent aprengui les possibles funcions sintàctiques duna sintagma nominal o el teorema de Rouché-Fröbenius, però segurament és més necessari, enriquidor i útil per a la societat que els joves aprenguem a tenir pensament propi i ser crítics amb tot allò que ens envolta.

Però, com gairebé sempre, no tothom ho veu igual. Hi ha gent interessada en que no es formin ciutadans crítics, sinó que volen xotets de cordeta que diguin “amén, amén” a tot. De fet, tenim un president del govern que agraeix aquesta actitud passiva i gens crítica; recordau que Mariano Rajoy va lloar la “majoria silenciosa” que “no surt a les portades de la premsa ni obre els informatius”. Tal vegada la conselleria del senyor Bosch pensava en seguir formant ciutadans que integrin aquesta  famosa majoria silenciosa de què tant parla el Partit Popular quan va redactar l’esborrany de la llei que pretén silenciar qualsevol crítica o valoració dels professors.
Segurament ha arribat l’hora de plantejar-nos què volem de l’escola: que formi integralment els futurs ciutadans o que simplement tracti d’omplir el cap dels joves amb coneixements que sovint no els interessen o no els són útils?

Finalment, ens podem demanar com serà l’escola si els professors no poden expressar lliurement la seva opinió. Tomeu Picornell pensa serà talment una caserna militar. Ferran Aguiló i Tomeu Seguí expressen més o manco el mateix, però de manera més gràfica. I és que ja ho veis, no hi ha temps que no torn.

La tira de Ferran Aguiló i Tomeu Seguí, Tueldús